divendres, 15 de gener del 2016

Dues novetats editorials sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme

MUNTANER i ALSINA, Carme (2015). Pergamins de Canet. Arxiu Parroquial; Arxiu Municipal ; Biblioteca Gual i Pujadas i fons particulars. Canet de Mar: Ajuntament de Canet de Mar, el Centre d'Estudis Canetencs i Edicions Els 2 Pins. (Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet). 20 €

El passat dimarts 22 de desembre del 2015, a les 20:00 h. es va presentar a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar el llibre «Pergamins de Canet», una publicació inclosa dins la Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet. El llibre conté els regestos complerts de gran nombre de pergamins cantetencs, cobrint un abast cronològic de més de 400 anys, des del segle XIII fins al XVII. Els pergamins estudiats són gairebé quatre cents exemplars procedents de l'antic Arxiu Parroquial de Canet (ara dipositats a l'Arxiu Diocesà de Girona). També conté la seixantena de pergamins del Fons del Dr. Marià Serra i Font, conservats a la Biblioteca G. i Pujadas de Canet, els pergamins de l'Arxiu Municipal, i per últim uns quants procedents de diversos fons privats.
Aquest acte es va fer coincidir amb la presentació del Premi Raimon Bonal, que va guanyar el jove Xavier Fernández i va ser presentat pel recent nomenat regidor de cultura, Quirze Planet. Hi van intervenir Francesc Arcas, coeditor del llibre i president d’Edicions els 2 Pins, Jordi Soler, representant del Centre d’Estudis Canetencs, i Carme Muntaner, autora del llibre, que va fer un excel·lent resum del seu contingut. Jordi Soler va fer una especial menció al treball previ de buidatge i digitalització de l’Equip.
Coincidint amb la publicació del llibre, la Biblioteca P. Gual i Pujadas i l'Arxiu Municipal exposen aquests dies fins el 30 de gener de 2016 una petita mostra de les col·leccions de pergamins d'aquests dos equipaments culturals.
 Per a saber-ne més : Presentació llibre de Canet

COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2015).  El Maresme històric. Llegendes.  Sant Vicenç de Castellet: Ed. El Farell (Col. Popular. Llegendes, 32). 16 €
Ahir, 14 de gener de 2016 es va presentar a la llibreria Dòria de Mataró el llibre de Ramon Coll «El Maresme històric. Llegendes.» com a segona part del presentat el 17 de desembre 2013 que portava per títol  «El Maresme fantàstic. Llegendes»
La presentació del llibre per part de l’editor, Jordi Suades, i de l’autor, l’amic Ramon Coll, va comptar amb la participació del públic que va intervenir en un animat debat sobre el sentit i l’origen d’algunes de les llegendes del Maresme. L’acte va acabar amb una copa de cava pels assistents.
El llibre recull les llegendes sobre fets i personatges històrics del Maresme en diferents moments de la nostra història. Pel que fa a l'època medieval destaquen 34 llegendes algunes distribuïdes per etapes (domini visigot, ocupació musulmana, conquesta franca), i altres sobre els castells, els templers o sobre reis, senyors feudals i plebeus. Totes elles presenten un cert interès per donar explicació popular a alguns fets històrics de la comarca.

Acte de presentació del llibre sobre els pergamins a la biblioteca de Canet.
Acte de presentació del llibre de Ramon Coll a la llibreria Dòria

dilluns, 11 de gener del 2016

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Magrana (Argentona)

La imatge de la Mare de Déu de la Magrana pertanyia a la parròquia de Sant Julià d’Argentona. L’any 1922, es conservava a les golfes de la casa rectoral, quan va ser identificada pel bisbe com a una obra de valor en una visita pastoral i va ser traslladada al fons del Museu Diocesà de Barcelona per a la seva millor conservació.
La Mare de Déu de la Magrana és una imatge de fusta d’àlbar policromada i daurada que representa la Mare de Déu dempeus amb el nen sustentat amb el palmell de la mà dreta (128 x 43 x 25 cm). Amb l’altra mà subjecta un pom, que al ser confós amb una magrana, ha donat el nom a la imatge. 
El mantell cobreix el cap de la verge fixat amb una diadema i el cabell ondulat sobresurt fins l’alçada de les espatlles. La imatge porta una túnica cenyida per un cinturó i recoberta per un mantell que queda recollit en el braç esquerra. Els plecs de la roba són força realistes i permeten observar una acurat treball naturalista. 
La imatge presenta un lleuger contrapposto o hanchement, habitual en les representacions de la Mare de Déu de tradició gòtica. A la part baixa de la túnica es mig apunten unes sabates apuntades. 
El nen apareix dret, nu, amb la mà dreta en actitud de beneir i un ocell a l’esquerra, i sostingut per la mà dreta de la mare. 
La imatge presenta una tipologia bastant tardana de les Mare de Déu dempeus de tradició gòtica que Clavell ja va datar dins una cronologia del s.XV. 798 El tractament del rostre de la Verge, que presenta una factura molt propera a models germànics, ens pot fer apropar la cronologia cap a finals del s.XV. De fet, la primera visita pastoral on s’esmenta un altar dedicat a Santa Maria és la del 1498. 
El model de imatge de la Verge amb el Nen dempeus es va començar a introduir a la Borgonya en el s.XII. Aquesta imatge representa ja a Maria dreta i sosté amb el seu braç, sovint l’esquerra, l’Infant que apareix jugant amb un ocell o relacionant-se amb la Mare (intenta prendre-li la corona, la mira i riu, entre altres actituds de relació entre ells. Un element característic d’aquestes imatges, com hem vist, és la posició de contrapposto o hanchement, en que els malucs de la Verge del costat que sosté el Nen és elevat per tal de imitar una posició que possibilita una millor sustentació del nen en braços. Aquest tipus d’imatge s’introdueix arran de situar la imatge de la Mare de Déu en el mainell de les portades. Segons Vicens, a partir de la tercera o quarta dècada del s.XIV, aquesta tipologia de Mare de Déu ja esdevé el model preponderant a Catalunya.

Font: 
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap 5, p.190-191 Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa.
Mare de Déu de laMagrana (Argentona) [Fotografia:MDB-371]

dilluns, 7 de desembre del 2015

A la descoberta de les arrels medievals de Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar)

L’any 2013 l’Ajuntament de Pineda de Mar i l’Associació Amics Escoltes del Montnegre van signar un conveni de col•laboració per restaurar l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda i el seu entorn.
L’ermita es troba situada dins el Parc del Montnegre-Corredor, en el terme municipal de Pineda de Mar, malgrat que s’hi accedeix per Calella. La primera referència històrica data de l’any 1079 i formava part de la parròquia de Santa Maria. Des del segle XIX, l’ermita es troba en estat d’abandonament. Actualment es conserva la façana, el campanar, les parets principals i les ruïnes d’un antic mas annex.
Amb el conveni signat, l'Ajuntament de Pineda i l'Associació Amics Escoltes del Montnegre han desenvolupat una campanya de documentació i d’excavacions arqueològiques en diverses campanyes per posteriorment restaurar l’ermita, i convertir-la en un punt d’interès per a la recuperació del patrimoni històric i natural, tot habilitant una sala annexa com a espai de refugi i d'educació ambiental per a grups excursionistes.
Ara per ara, ja ham iniciat dues campanyes d’excavació programades. El primer camp d’arqueologia es va fer a principis de setembre d’aquest any i l’entitat el valora com un èxit tant de feina feta com d’ambient creat entre els participants voluntaris.
 Aquest pont de desembre han organitzat unes noves jornades de treball que es centraran sobretot en estudiar l’absis que hi havia a la paret est de l’ermita. Avui he pogut  realitzar una visita ràpida convidat per Aniol Noguera i Pere Badalló de l’Associació Amics Escoltes del Montnegre i pel director de les excavacions, l’arqueòleg Josep Font de l’empresa ACTIUM PATRIMONI CULTURAL SL d’Alella. A tots ells els hi agraeixo les seves explicacions i la seva atenció oferta.
Tot apunta a que es tracta d’una ermita d’origen preromànic, malgrat que la primera documentació l’esmenta al s.XI. Va ser molt refeta en el temps, fet que dificulta la seva interpretació. Esperem que les diferents campanyes arqueològiques ens donin molta més llum pel coneixement de la història de l’edifici i la masia ermitana annexa.

Per a més informació del projecte:

Vista de la façana de la capella. [Procedència imatge - http://demarcacions.escoltesiguies.cat/]
Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu
 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]

Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu
 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]

Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu
 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]