divendres, 16 de febrer del 2018

Nou article sobre l’explotació de la pedrera de Montjuic de Barcelona a l’època medieval

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó” que Amics de l’Art Romànic (AAR) va organitzar l’any 2013.

El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d'Aragó, tenia com objectiu posar al dia l’estudi de les pedreres i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis actualitzats destinats a servir d'element de referència en un futur. 
Les actes van ser presentades pels coordinadors del simposi el Dr. Joan Valero i la Dra. Francesca Español. Seguidament va intervenir el Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica [ICAC] , el qual va ser l’encarregat de glossar el llibre . A part de posar en valor els diferents articles del volum va centrar la seva intervenció en parlar de les pedreres de Tarragona i la seva evolució des de l’època romana fins a l’època medieval tot insistint en el reaprofitament en aquesta època de materials romans. 
Dins aquesta publicació ha sortir publicat una article meu sobre les pedreres de Montjuïc de Barcelona.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Usos, artífex i comerç de la pedra de Montjuïc de Barcelona a L'època medieval" . ESPAÑOL, Francesca; VALERO, Joan (ed.).Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Amics de l'Art Romànic. P. 237-256

La muntanya de Montjuïc es troba situada al S de la ciutat i constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. La seva pedra s’identifica per ser compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. 
A la comunicació vaig iniciar el relat amb les evidències arqueològiques que testimonien de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana. Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser també força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 
A l’article es cita abundant documentació dels contractes d’obra que ens aporten una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També s’hi mostra una gran varietat d’informació sobre la compra de la pedra, preus, transport, noms de picapedrers, etc. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV, i que s’analitza monogràficament al final de la , és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat.
Públic assistent a la presentació [Fotografia: J. Graupera]
El Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la presentació [Fotografia : J. Graupera]