Des del passat dilluns 6 de juny de 2016 la nòmina d’historiadors de l’art representats al Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC) s’ha incrementat. Dels historiadors vinculats al Maresme, gràcies a la iniciativa de Pere Tió i Casas (col·laborador del diccionari), s’han incorporat les biografies de Marià Ribas, Lluís Ferrer i Clariana, Rafael Soler i jo mateix.
Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC) és una iniciativa de Dr. Francesc Fontbona (Membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans) i del Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas (Catedràtic d’història de l’art - Universitat Autònoma de Barcelona).
Segons expressen ells mateixos a la introducció, han reunit diverses biografies d’historiadors de l’art, considerats d’una manera àmplia, ja que han donat entrada també a escriptors com Josep Pla, que no tenia metodologia d’historiador, però que va redactar àmplies monografies a la seva manera i amb un gran valor literari i retratístic, sobre figures de l’art català del tombant de segle.
Igualment, han inclòs professionals diversos que han destacat en altres camps, però que s’han dedicat esporàdicament a analitzar artistes o aspectes artístics històrics. En canvi, no han inclòs els arqueòlegs, entesos com a estudiosos de la història antiga i les seves relíquies, ni l’àmplia nòmina dels crítics d’art, més dedicats a la glosa de l’art vivent que a la història de l’art passat, llevat del cas dels crítics que han dedicat algun treball important a aquest aspecte; en aquests casos, es refereixen amb detall només a aquesta part de llur tasca, i no a l’altra.
En el DHAC, els historiadors de més edat i els ja desapareguts tenen un article monogràfic encarregat a un historiador o historiadora actual que el signa, de manera que són analitzats des d’un punt de vista valoratiu per part de la persona encarregada d’estudiar-los. En canvi, en el cas dels historiadors vivents, han optat per incloure’n un article purament objectiu, en el qual figuren les dades essencials i la bibliografia principal de cadascú.
Igualment, han inclòs professionals diversos que han destacat en altres camps, però que s’han dedicat esporàdicament a analitzar artistes o aspectes artístics històrics. En canvi, no han inclòs els arqueòlegs, entesos com a estudiosos de la història antiga i les seves relíquies, ni l’àmplia nòmina dels crítics d’art, més dedicats a la glosa de l’art vivent que a la història de l’art passat, llevat del cas dels crítics que han dedicat algun treball important a aquest aspecte; en aquests casos, es refereixen amb detall només a aquesta part de llur tasca, i no a l’altra.
En el DHAC, els historiadors de més edat i els ja desapareguts tenen un article monogràfic encarregat a un historiador o historiadora actual que el signa, de manera que són analitzats des d’un punt de vista valoratiu per part de la persona encarregada d’estudiar-los. En canvi, en el cas dels historiadors vivents, han optat per incloure’n un article purament objectiu, en el qual figuren les dades essencials i la bibliografia principal de cadascú.
El diccionari es presenta en un espai web com una eina oberta, perquè encara hi manquen molts dels noms d’historiadors de l’art seleccionats, tant històrics com actius. Per això no s’ha d’interpretar l’estat actual del diccionari com una obra acabada, sinó com un treball en curs d’elaboració. En una segona etapa faran una tria dels autors més destacats —aquells que han marcat la nostra historiografia— i la intenció és de fer-ne una edició impresa dins la col·lecció i segell editorial «Memoria Artium», en què participen sis universitats catalanes i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
L’adreça d’accés és: http://dhac.iec.cat/
HISTORIADORS DE L'ART DE LA COMARCA DEL MARESME REPRESENTATS AL DICCIONARI
.JPG)