dijous, 2 d’octubre del 2014

"Mataró, ciutat de valors": Marià Ribas, arqueòleg experimentat

He col.laborat aquest mes de octubre amb el projecte "Mataró ciutat de Valors" que tracta sobre el valor de l'experiència amb un petit documental sobre Marià Ribas. 

Va estudiar dibuix a l'escola nocturna d'Arts i Oficis de Mataró i després va treballar en la foneria i taller de maquinària de la casa Klein. Seguidament va entrar al taller de l'arquitecte Lluís Gallifa. El 1919 fou sol·licitat per l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals, aleshores cap del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquest lloc de treball va fer amistat amb personalitats com Adolf Florensa, Joaquim M. Nadal, Nicolau d'Olwer, Ignasi Iglésies, Manuel Ainaud, Ventura Gasol i Duran i Sampere. La seva afició per l'arqueologia el va portar a establir coneixença amb Puig i Cadafalch, Bosch i Gimpera, Josep Colominas, Josep Serra Ràfols ...
L'any 1947, el Patronat del Museu Municipal de Mataró va crear la Secció d'Història i Arqueologia i va nomenar Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el va nomenar Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Es va envoltar de col·laboradors i va dirigir moltes excavacions a Mataró i comarca, de nombroses vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments. A inicis dels anys seixanta, l'equip d'aficionats es va anar engruixint i es va constituer l'actual Secció Arqueológica del Museu Comarcal.
Aconsellat pel Dr. Lluís Pericot, va ampliar el seu camp de recerca i va entrar a treballar per a l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. En el camp professional del dibuix, va treballar al costat de l'arquitecte Jeroni Martorell, responsable de la restauració de monuments per a Catalunya, València i Mallorca. Amic de Joan Peiró, durant la guerra civil espanyola va dur a terme diverses iniciatives de preservació de monuments dels desastres de la guerra.
Entre els reconeixements que rebé cal destacar el Premi Ciutat de Mataró el 1962, el 1963 guanyà un Premi Iluro de Monografia Històrica. El 1966 fou nomenat Membre Corresponent de l'Institut Arqueològic Alemany de Berlin. El 1973 obtingé un accèssit al Premi Iluro i el 1975 fou nomenat Membre d'Honor del Patronat del Museu Municipal de Mataró. És autor de nombroses publicacions il·lustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. 
Per iniciativa del grup d'Història del Casal va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat de Mataró l'any 2012. En el Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró del 3 de maig del 2012 es va aprovar el seu nomenament com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, a proposta del Grup d’Història del Casal en el quinzè aniversari del seu traspàs.