diumenge, 14 d’abril del 2013

Mn. Fèlix Paradeda i Robert, historiador de Malgrat


A principis de segle, dins la corrent historiogràfica lligada al Noucentisme, cal destacar a la nostra comarca la figura de l’historiador Mossèn Fèlix Paradeda i Robert.
Fèlix Parareda va tenir una formació eclesiàstica i una vocació pedagògica. Va ostentar diversos càrrecs parroquials:  rector de Palamós, beneficiat de la parròquia de Malgrat i mestre d’instrucció pública.
Com a historiador va preocupar-se  de documentar el patrimoni i la història de les parròquies on va ser destinat, publicant una monografia dedicada a Malgrat (1915) i una altra al patrimoni de Palamós (1901). Com seguidor de la corrent Noucentista busca descriure una història total i als seus llibres s’hi poden trobar dades de hidrografia i paisatge, folklore, edificis importants, fets que van marcar la parròquia, etc.. També va publicar altres obres de contingut religiós com “Novena a la Verge Santíssima que es venera baix el títol i imatge de la Mare de Déu de les Ferreries [Palafolls] “ (1920) i un llibre de  “Proses i versos históric-follkórics” (1929). Va col·laborar en la redacció de la revista “Germanor”, el primer periòdic de la vila de Malgrat, amb la redacció de notes diverses.
Jordi Amat va trobar dades sobre la seva mort, quan comptava l’edat de 73 anys, dins el context de la repressió dels incontrolats envers els càrrecs eclesiàstics en els primers moments de la Guerra Civil (1936-1939). Els fets van començar la matinada del 5 d'agost del 1936 en que van ser assassinats tres sacerdots i dos pares maristes (Narcís Jofre Costa, Joaquim Turró Vifias i Anastasi García Díez). Van ser conduïts a les afores de la població i van ser morts a trets a les parets del cementiri desprès de patir una sèrie de vexacions. La matinada del dia 7 al 8 d'agost, li va tocar el torn a mossèn Fèlix Paradeda. Durant la nit, una patrulla armada va trucar la porta del seu domicili. En treure aquest el cap per la finestra per assabentar-se del que passava, va rebre una descàrrega, s'ignora si únicament va ser ferit o bé mort a l'acte. Va ser conduït en llitera al cementiri de Malgrat, on va ser enterrat.

Bibliografia de Mn. Félix Parededa
  • Paradeda i Robert, Félix (1901). Monografía histórica de la villa de Palamós y sus alrededores.  Girona: imp. de José Franquet. 80 p.
  • Paradeda i Robert, Felix (1915).  La vila de Malgrat i sos contorns : Apuntaments històrics. Blanes : imp. de R. Roig. 168 p.
  • Paradeda i Robert, Felix  (1920) . Novena a la Verge Santíssima que es venera baix el títol i imatge de la Mare de Déu de les Ferreries [de Palafolls] . Blanes : imp. Blandonia. 30 p.
  • Paradeda i Robert, Félix (1929). Proses i versos históric-follkórics . Malgrat : S. Montalt. 171 p.

 Per a saber-ne més:
  • Ferrer Costa, Joan (2002): “L’origen del nom de Malgrat.Estat de la qüestió” a Matinals,quaderns d’història local, núm.1 . Malgrat de Mar: Arxiu Municipal. p.11-12. Per consulta en pdf
  • Amat i Teixidó, Jordi  (2005). “La repressió a Santa Susanna, Malgrat i Palafolls: 1936-1939” a XXII Sessió Estudis Mataronins. Publicacions presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, P.255-256.
  • Garangou i Tarrés, Sònia (2005). Malgrat 1930-1940: Els anys silenciats . Malgrat: Aj. de Malgrat de Mar. La Comarcal Edicions. p.150. Per consulta en pdf.