diumenge, 8 d’octubre de 2017

Taula rodona i inauguració dels 20 anys de l’estendard de Ripoll a l'Arxiu Comarcal del Maresme

El passat 15 de setembre de 2017, en el marc de la commemoració de l'any Josep Puig i Cadafalch al Maresme, l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal van organitzar una taula rodona sobre els 20 anys del nou estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll. Durant la xerrada es va presentar l’exposició itinerant: "L'estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès", que s’exposarà a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme els mesos de setembre, octubre i novembre, i en la qual també vaig participar en el disseny d’un dels plafons.
L’acte presentar per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, destacà i posà en valor la feina feta pel Grup d’Història del Casal en la restitució de l’estendard. La meva intervenció fou explicar l’estendard originari del 1893. Es parlà dels seus promotors (l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa), del seu disseny, i, com a novetat, de la inspiració iconogràfica que va servir com a model a Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes.

En segon lloc, el torn de paraules va passar a Joan Baptista Parés que va glossar la feina de redisseny de l’estendard i les dificultats que va presentar. L’acte va acabar amb la intervenció de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal, que va descriure les tasques de realització del nou estàndard per part de la l’Associació que ell presideix.

Al final de la xerrada es van poder veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll. Entre el públic assistents hi van assistir els artífexs dels nou estendard:  Rafael Codina March que va elaborar la part metàl·lica i les artesanes Margarida i Teresa March i Farràs que es van encarregar dels medallons esmaltats. No hi va assistir Felip Aguilar, que va realitzar els medallons de vidre.




Presentació de l'acte a càrrec d'Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: J. Turà]
Participants del col.loqui Joan Baptista Parés; Jaume Vellvehí; Alexis Serrano i jo mateix. [Fotografia: Eva Llovet]
Jaume Vellvehí i jo mateix, presidents de l'Entitat durant la confecció de l'Estendard i els artífexs del nou estendard  [Fotografia: Eva Llovet]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: J. Turà]

dissabte, 23 de setembre de 2017

Conferència «Josep Goday i Casals i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració» a l’Associació Amics de Ca l’Arenas

El passat Dijous 14 de setembre de 2017, a les 19.30h a Can Palauet (c/ d’en Palau, 32) va tenir lloc la conferència «"Josep Goday i Casals i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració». L’acte va estar organitzat per l’Associació Amics de Ca l’Arenas que amb aquesta activitat es va sumar als actes de l’Any Puig i Cadafalch.

L’interès sobre aquest historiador de l’art i arquitecte, em va arribar a finals dels anys 80 del segle passat, a mans de Marià Ribas, que va ser deixeble seu. Sobre el personatge ja vaig protagonitzar un programa de ràdio a “El Racó” (05/11/2009 - Programa 116).
En aquesta conferència es pretenia posar en valor l’obra de l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 1936). En primer lloc es va analitzar les influències que definiren la seva personalitat. Sabem que es va formar a Valldemia i a l’Escola d’Arts i Oficis amb professor i familiars molt implicats en la vida cultural de la ciutat. Es va llicenciar com a arquitecte l’any 1905, formant-se com a deixeble de Puig i Cadafalch amb el qual van compartir diversos projectes. Entre altres van dissenyar junts, l’any 1909 l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires. El 1907 van participar conjuntament en l'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anaven acompanyats, a més per Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas amb la missió de catalogar el patrimoni artístic pirinenc per a la seva salvaguarda. També va col·laborar amb Puig com a professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art i juntament amb Antoni de Falguera va editar tots tres el llibre L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919), llibre que encara és un referent pels estudiosos del romànic català. A banda d'aquest treballs i altres articles aïllats no es va dedicar més als camps de la història de l'art ni de l'arqueologia sinó que dedicà la seva obra professional a l’arquitectura. La xerrada va inventariar la seva participació en espais museístics al servei de la Junta de Museus.
A la conferència, a banda de posar en valor l’obra de l’arquitecte mataroní, va servir motivar la suggerència de sol·licitar la inclusió de Josep Goday en la Galeria de mataronins il·lustres. Aquesta proposta que vaig oferir va ser ben acollida pel públic assistent i l’Associació Amics de Ca l’Arenas es va comprometre a fer-hi els passos pertinents per demanar-ho al Ple Municipal.

L'acte va ser molt emocionant ja que entre el nombrós públic assistent, va comptar amb la presència de la filla i diversos néts de l'arquitecte.


Presentació de la conferència a càrrec de Ramon Manent [Fotografia Joan Turà]
Moment de la conferència  [Fotografia Joan Turà]
Públic assistent [Fotografia Joan Turà]
Record de la conferència. Reproducció del paviment de Ca l'Arenas [Fotografia Joan Turà]
En companya de la filla de Josep Goday i diversos néts. [Fotografia Joan Turà]

dissabte, 16 de setembre de 2017

L’historiador Joaquim Llovet ens va deixar el passat mes d’agost del 2017

El passat diumenge 27 d’agost del 2017 va morir Joaquim Llovet i Verdura, un dels historiadors més destacats de Mataró, a l’edat de 95 anys. Llovet, especialitzat en època moderna, va ser autor d’importants estudis sobre la història de Mataró, de la marina catalana i sobre tot del comerç del Maresme i de Catalunya amb Amèrica. A tall d’exemple podrem citar Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró de 1816 a 1875 (1971), Cartas a Veracruz (1974), La matrícula de mar i la província de Marina de Mataró al segle XVIII (1980), Alsina, March i Cona (1794-1808). Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.

Va obtenir el Premi Iluro de monografia històrica atorgat pe Caixa Laietana i la Fundació Iluro en 6 ocasions i, és de fet, qui més vegades s'ha adjudicat aquest premi d'investigació històrica de la ciutat. L'última ocasió va ser vuit anys enrere, quan va tornar a guanyar el premi de 2008 amb l'obra Els viatges del capità Moreu (1808-1815)
 És autor del llibre Mataró. Dels orígens de la vila a la Ciutat Contemporània (2000) que es considera un manual enciclopèdic d’obligada referència sobre la història de la ciutat. De fet, aquest llibre va ser la posta al dia dels llibres publicats sobre Mataró per l’editorial Barcino sobre la ciutat de Mataró (1956-61). 
 Va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1967) i de la Real Academia de la Historia (1990) i va col·laborar amb l’Equip del Museu Arxiu de Santa Maria.
Malgrat que Joaquim Llovet es centrà en la història moderna, també va realitzar alguns estudis sobre l’època medieval
  • «Historia de las santas Juliana y Semproniana», Fiestas de las Santas (Mataró 1939) Programa Fermalli 
  • «Antiguas competencias gremiales», periòdic MATARÓ, 13 de gener de 1944
  • «El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, II (Barcelona 1955).
  • La Ciutat de Mataró, I-II (Barcelona 1959 i 1961).
  • «Sobre l’anomenat primer cens de Catalunya», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, III-IV (Barcelona 1963).
  • «La imposició de l’onzè a Mataró l’any 1392», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 8 (juliol de 1980).
  • Mataró, «Síntesi geogràfica». «Del Mataró medieval al segle XIX», dins “Pla especial del catàleg del patrimoni històric-arquitectònic de Mataró.- Memòria històrica” (Matarò 1981).
  • «El senyor del castell de Mataró versus la universitat del terme» (amb Josep M. Pons i Guri), a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 14 (juliol de 1982).
  • «Esclaus a Mataró al final del segle XIV», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 26 (juliol de 1986).
  • «La nòmina de les families de Mataró i l’exacció del llòçol segons el capbreu de Pere de Màrgens», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm, 32 (juliol de 1988).
  • «Les ordinacions de bon govern de Mataró de l’any 1494», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 33(gener de 1989)
  • «El Molí de Vent i la torre de Cogoll», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 57 (gener de 1997).
  • Mataró. De l’orígen de la vila a la ciutat contemporània (Mataró 2000).
  • «El mil·lenari de la parròquia de Santa Maria», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 90 (Mataró 2008).
  • «El temple de Santa Maria en l’origen de Mataró» 1000 anys de Santa Maria, 1000 anys de Mataró (Mataró 2009), 15-17
Descansi en pau!
Per a saber-ne més : 
Joaquim Llovet, a la Sessió d'Estudis Mataronins de 1985.
[Foto: Miquel Sala - (Tot Mataró, Dimecres, 30 Agost 2017)]
Imatge de Joaquim Llovet.
[Foto: Joan Castellà (Tot Mataró, Dimecres, 30 Agost 2017)]

diumenge, 13 d’agost de 2017

El patrimoni militar del Maresme medieval a la revista Capgròs de l'agost

Aquest mes d'agost del 2017 la revista Capgròs publica una sèrie de monogràfics per difondre a nivell turístic el patrimoni medieval del Maresme. En el número 1467 que es distribueix de forma gratuita durant la setmana del 11 al 17 d'agost ha tractat el tema de les fortificacions del Maresme escrit pel periodista Albert Calls. Molt amablement em va demanar assessorament fet que ha fet constar en l'autoria de l'article, fet que agraeixo. En el Maresme encara queden vestigis de castells medievals que cal difondre. De forma encertada discriminina en un punt a part els castells aixecats a fins la de la centúria del XIX i principis del s.XX fruit de la revalorització de l'arquitectura medieval que es va produir durant el modernisme.
Crec que és una bona iniciativa per fer difondre, al públic no especialitzat, un patrimoni que es coneix  vegades menys del que voldríem.


Per consultar la revista : Premeu aquí



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...