dissabte, 11 de gener del 2014

El castell de Dosrius a la Baixa Edat Mitjana

El castell de Dosrius es troba situat en un puig de la serra del Corredor de 295 mts. d'altitud sobre el nivell del mar al nord del nucli de la població i on desemboquen les rieres de Rials i Canyamars. El terme del castell de Dosrius es crea a partir d’una divisió del terme jurisdiccional del castell de Montalt. El lloc on es situa el castell de Dosrius és un promontori des d’on es domina a nivell visual les vies de comunicació naturals entre el Maresme i el Vallès per la zona de Cardedeu i Llinars. Aquest punt estratègic ja era utilitzat pels ibers i romans segons demostren diverses troballes arqueològiques.
Originalment el castell depenia del Priorat de Sant Pere de Casserres, però en el s.XIV, el refús per part de Guilleuma de Montcada a prestar homenatge al bisbat de Vic pel senyoriu de Torelló, va encetar una lluita feudal que va afectar al Maresme, concretament entre els cadells de Mataró i Burriac, sota el poder de Guilleuma i els nyerros de Dosrius dependent de Casserres i del Bisbat de Vic. Durant aquest període, la castlania del castell de Dosrius estaria en mans de la família Cartellà. 
El 1361 es produeix l’amollonament dels castells de Dosrius i Burriac possiblement per aclarir les disputes territorials d’ambdós. Per una part va signar Pere Desbosch, senyor dels castells de Vilassar i Burriac i per altre banda “venerabilem Berengarium de dorrius, docmicellum, dominum Castri de dorrius, et venerabilem et religiosum fratem Petrum de matarone, priorem monasterii de Casserras, dominum superiorem alodiarum et directum eiusdem Castri de dorrius”. 
Els límits entre els dos castells expressats en el document van des del terreny de Spinalbs (Espinal) dalt de la carena on començava també el terme de la Roca, es dirigia cap una gran pedra a la riera d'Argentona, continuant pel camí carrerer fins el torrent de Luertet. Per altre torrent anava al puig ça fernera i a les planes del seu cim dirigint-se pel de Luertet fins un tercer cim dit Campa del Moyó fins trobar la carretera de Cardedeu a Argentona. A frec del peu del seu marge, passava la divisòria, baixant per dessota el puig ça farnera a l’anomenat Cap Ferrer o d’en Fonollet d’on descendia el torrent de la Romeguera i riera de Dosrius. Travessada aquesta, entrava al camp dit Apart, envers el puig ces Moyols i al de la Cugulera, passant per una planura vulgarment anomenada la Travesera i s’adreçava cap el cim del turó d’en Martí i travessant altre pla, arribava on fineix el terme de Dosrius per a continuar el del Castell de Mataró. 
El 1381 Guillem de Cartellà, senyor de Dosrius i feudetari del prior de Casserres va emparar certs homes que qüestionaven amb el senyor Desbosch. Aquest va decidir de perseguir-los i el senyor de Dosrius va arribar a enviar una carta de desafiament. Els Cartellà van detentar el càrrec de senyors útils del castell fins l’any 1437, en que la pubilla Elisabet de Cartellà es va casar amb Galceran de Montserrat de Sentmenat, senyor del castell de Santa Fe, iniciant la dinastia Sentmenat a Dosrius. Aquests van continuar exercint el càrrec de castlans però el 1453 van comprar al Prior del monestir de Casserres el domini directe i alodial del castell i la baronia de Dosrius.

Malgrat que el castell ha estat estudiat a nivell històric, manca un estudi a fons de l’estructura del mateix i una excavació arqueològica acurada per tal de poder establir la seva planta, estructura i dimensions. Sobre el castell no tenim documentades ni a nivell documental ni arqueològic, reformes ni modificacions en el mateix. Les restes presenten un estat de runa notable i resten mig amagades per la vegetació, fet que fa difícil l'observació de la planta en la seva totalitat. 
Es poc probable que el castell tingués únicament una torre forta, ja que la part més definida és una torre quadrada, en el cim del turó, orientada d’est a oest (16,5 x 10,7 mts) amb paret d’un mts. d’ample. Les parets resten visibles a nivell de fonamentació a excepció de la paret nord que s’aixeca uns metres. En aquesta són visibles dues fileres d’espitlleres, les de la filada superior centrades al mig de l’espai de la filada inferior. L’aparell està fet amb carreus de mida variada intentant fer fileres força irregulars unides amb morter de calç. La torre devia tenir dues plantes més a banda de la baixa, fet que ve indicat per l’existència d’espitlleres a la part superior i forats on anaven recolzades les bigues de fusta divisòries dels pisos. A la paret oest, es conserven dues espitlleres més, una de les qual resta sencera d’uns 39 cms. Potser disposava en la part baixa d’aquest cim fortificat d’un recinte Jussà i les estructures visibles entre els matolls, serien possiblement dependències del castell que van anar essent reutilitzades com a habitatge dels masovers que administraven i conreaven les terres properes al castell fins a finals del s. XIX. Malgrat tot, seria del tot necessària una prospecció a fons i una neteja de la vegetació per tal de poder veure les estructures d’una forma més clara.

Per a més informació:
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.p. 57-59. Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
Castell de Dosrius. Aspecte del castell a partir d’una pintura del s. XIX, propietat de F. Fàbregas i Rigola (Dosrius)  [Font: ALSINA - JUVANY, 1995, pàg.20] 
Castell de Dosrius. Restes del castell a principis del s.XX .[AHCB: Pobles de Catalunya. Fons Mas, format petit, Capsa 2] 
Planta de la torre del Castell de Dosrius [DIbuix: E. Juhé, Catalunya Romànica, vol.XX, p.489]
Restes del castell [Fotografies: J.Graupera]
Restes del castell [Fotografies: J.Graupera]